L’última novel·la del grandiós James Salter (1925-2015) tenia un títol premonitori: Això és tot. I en la cita inicial, encara quedava més clar que aquest jueu de Nova Jersey sabia que seria la seva darrera obra:
Arriba un moment que
t’adones que tot és un somni
i que només el que es preserva
en l’escriptura
té alguna possibilitat de ser real.
Per això ell va voler repassar els anys de postguerra -que venen a ser els seus anys de plenitud- en una costa Est on tothom estava divorciat, bevia sense complexos i els edificis encara tenien porters. No és una novel·la nostàlgica, però sí que parla d’un món desaparegut, per on circula Philip Bowman, antic soldat de la marina que va combatre a l’última batalla naval del Pacífic (gloriosa descripció de la destrucció del Yamato) i, de tornada a Nova York, es va convertir en editor.
Bowman es casa, però el seu matrimoni fracassa, no tant per problemes adquirits sinó per falta d’amor des del principi. La seva vida es converteix, llavors, en la cerca d’un amor verdader, movent-se sempre entre la passió efervescent i l’admiració fervorosa. Desenganys, retrobades, aventures, venjança, dolor, sexe…tot embolcallat amb aquella prosa tan subtil i precisa de Salter.
Amb tot, la pretensió de convertir-se en un mosaic de la societat del moment fa que, en ocasions, la lectura es torni un pèl caòtica i superficial. En pocs paràgrafs apareixen personatges totalment desconeguts, que expliquen una breu història sobre la seva vida, que no aporten res a la narració i que sobten pel seu desinterès.
Però que això no espanti perquè Això és tot és digne de l’autor de Joc i distracció. Altre cop trobem un protagonista desencaixat del seu entorn. Si bé en aquella obra es tractava d’un americà a França, en aquesta és un estatunidenc en el seu país. Bowman no acaba de trobar la seva llar i sempre s’acaba sentint fora de lloc. Bé sigui pel seu rebuig a les arrels jueves (el propi autor es va canviar el cognom Horowitz per Salter), bé per estar entre els d’una classe que no és la seva, com li succeeix en el seu matrimoni amb una rica hereva de Virginia. I, és clar, aquí tampoc es perd l’erotisme que lluïa en els seus llibres passats. L’elegància i sensualitat en la descripció dels moments culminants del sexe és, altre cop, sublim.
Bowman, a més, al pertànyer a l’ambient editorial, ofereix una visió del món dels llibres des de dins, amb reflexions molt pertinents i compassió pels autors pocs venuts. La seva feina, i l’admiració que hi sent, el porta a viatjar en diverses ocasions per Europa: Londres, Berlín, París i Espanya són escenaris tan vius com la coneguda Nova York o les poblacions rurals on intenta instal·lar-s’hi i no acaba mai de quallar.
Salter pertany a la generació d’aquells homes que van lluitar en una guerra. I aquest és el moment clau per ells. No ho obliden en tota la vida i es converteix en el seu punt de referència, com en el cas del protagonista. Els homes que circulen per la novel·la són d’una altra pasta. Tot i mostrar dubtes i inquietuds, saben el que volen i ho demostren com sigui i potser és en aquest punt on sorgeix més la nostàlgia d’aquest món perdut.
Vist globalment, Això és tot no arriba al nivell de Joc i distracció, però no deixa de ser una bona porta d’entrada al món de Salter, curiosament per on ell va sortir. El seu pols segueix mantenint la bellesa d’una escriptura precisa, més continguda en aquest cas, i les frases i els diàlegs són d’una elegància envejable. Salter és un escriptor de minories. Mai va arribar a vendre massa, tot i seduir la crítica i rebre premis. És una llàstima que sigui un d’aquells escriptors que es trobi a l’Olimp dels oblidats. Per tant, llegiu Salter, siusplau.
Això és tot (2013)
James Salter
La Butxaca, 2015
375 pàgines
Adient per a: Amants d’històries intimistes, de recerca d’un mateix, repletes d’alcohol, viatges, llibres i sexe.
Contraindicat per a: Mentalitats puritanes i qui es perdi en les novel·les on surten massa personatges.
Nil Ventós Corominas 