La guerra és destrucció, barbàrie, mort. Les batalles deixen molta pols darrera seu i una gran quantitat d’objectes trencats, paperassa i històries en petit format. El primer que fan els vencedors és eliminar els vestigis del règim anterior i crear una nova iconografia per a la seva glòria.
El terra dels camps de lluita no són els llocs més indicats on buscar-hi tresors, però una llauna de tonyina basca Campos, una bandera iugoslava trepitjada per albanesos i un bigoti d’en Sadam Hussein partit en quatre trossos es poden veure com si només fossin restes o com “cròniques en tres dimensions”.
Així defineix el reporter de guerra de La Vanguardia Plàcid Garcia-Planas els objectes exposats a l’Arts Santa Mònica sota el nom de L’arxiu del corresponsal de guerra.
La mostra segueix el mateix fil que les cròniques del periodista. La guerra que Garcia-Planas narra no és la guerra de les decisions tàctiques ni dels objectius militars assolits, sinó la de l’anècdota y la vida que segueix existint en una situació extrema. La “seva” guerra és la dels soldats que s’envien fotos pel mòbil, els flyers llançats des d’avions que anticipen una acció militar, la de l’encenedor comprat al Raval que reprodueix l’atemptat de les Torres Bessones.
El que s’exposa a l’Arts Santa Mònica són objectes que el reporter ha anat recopilant al llarg de la seva carrera professional en els conflictes que ha cobert. Són peces que podrien semblar usuals en el seu context original, però que reunides en l’arxiu de Garcia-Planas ens transporten a un món desconegut i adquireixen un valor transcendent. Són imatges de la guerra a les que no estem acostumats i que colpegen l’espectador, que es qüestiona, encara més, el sentit d’aquestes lluites.
Garcia-Planas, però, no només s’encarrega d’arxivar el present, sinó que també guarda detalls del passat. Així, presenta alguns objectes del seu pare, Josep Maria Garcia-Planas, director d’una empresa tèxtil que va viatjar per tot el món en els temps en què a Espanya poca gent podia creuar els Pirineus i va encomanar l’esperit viatger al futur periodista, i records de guerres passades. Aquests souvenirs, però, no són antigues escopetes o uniformes del segle XX, sinó objectes actuals trobats en escenaris claus del passat. De tal manera que podem trobar un paquet de patate vertigo procedent del McDonald’s que ocupa el lloc on abans hi havia la gasolinera on van penjar Benito Mussolini i Clara Petacci.
Els qui segueixin els reportatges que el periodista publica o hagin llegit el recull de cròniques Jazz en el despatx de Hitler, poden comprovar la reraguarda dels escrits de Garcia-Planas i donar forma al que ell explica. L’Arxiu del corresponsal de guerra és una exposició que permet conèixer el món i els seus conflictes des d’una nova perspectiva, allunyada del sensacionalisme, i amb un toc de fetitxisme que deixarà satisfets als més intrèpids.
Nil Ventós Corominas 