Tu, lector, ets un noi de vint-i-cinc anys, als anys seixanta, vivint a una mansarda de París que es troba a l’encreuament entre la rue Saint-Honoré i la des Pyramides. A prop de Les Tulleries i el Louvre, per ser més concrets. Avui tens un examen de sociologia. T’aixeques com cada matí però decideixes no anar a l’examen. Bé, no és una decisió, més aviat és una no-decisió. Deixes córrer el temps, que s’escoli mentre estàs ajagut al llit de la teva petita habitació. Si això és el que llegeixes, lector, el que tens entre les mans és Un hombre que duerme.
Poc a poc aniràs descobrint la desídia d’aquest noi. Et preguntaràs per què el protagonista decideix, senzillament, deixar passar la vida. No respondre als amics, abandonar la carrera i vagar pels carrers de París sense cap objectiu. En ocasions, et sentiràs identificat amb ell, ja que el seu narrador utilitza sàviament la segona persona del singular per adreçar-se directament a tu, lector.
Resseguiràs la no-aventura que descriu per a tu Georges Perec. Sentiràs com propis els passos perduts per la gran ciutat, les rutes al voltant del Sena i les hores esllanguides a la ridícula mansarda. Se’t revelarà que, quan no tens res a fer, cada petit detall es converteix en l’esdeveniment més important. Les notes dels exàmens, la roba que et poses o el descobriment de noves lectures ja no suposaran un al·licient per a tu, lector. Ara, l’important serà acabar un solitari, admirar un avi inert durant més temps que tu i rellegir com si fossin novetats els teus llibres de la infància.
Lector, continuant desganadament les pàgines d’aquest llibre, sentiràs com aquest vagareig, aquest abandonament i aquesta pèrdua de temps s’han convertit en un rebuig a la societat que t’envolta. Una protesta silenciosa i solitària contra el moviment continu i l’acció permanent. La teva vida ja no es mou en les mateixes coordenades que la dels demés. Les presses per arribar a la universitat, l’ansietat de no complir els objectius, la necessitat de comprar més per ser feliç ja no formen part del teu dia a dia. Ara vius una vida monòtona, somorta, momificada. No hi ha sorpreses ni entrebancs, tampoc alegries o plaers. Senzillament, sobrevius. Respires, menges, dorms. Et limites a fer l’elemental.
Per seguir amb la teva vida, t’imposes una rutina bàsica, un ordre que la fa estable. Llegeixes sempre el mateix diari, t’obres un paquet de tabac cada dia a la mateixa hora, t’endreces l’habitació seguint un pla prefixat. Tot per no caure en un estat de desesperació al qual sembla que, per la soledat i l’eremitisme que t’has imposat, hi estàs abocat. I acabaràs el llibre satisfet amb la seva lectura.
Si tu, lector, per un atzar insospitat, quan tanques el llibre després d’haver gaudit d’aquesta petita obra mestre que és Un hombre que duerme, decideixes obrir-ne un assaig anomenat La societat del cansament, et sorprendràs en veure les similituds dels plantejaments. Descobriràs, en aquest breu llibre, una perla interessant. Relacionaràs l’adveniment del subjecte de rendiment definit per Byung-Chul Han, aquest subjecte que s’autoimposa la seva llibertat i coerció, amb els subjectes que pul·lulen per Un hombre que duerme. Reflexionaràs i sospitaràs que l’home de Perec és una de les solucions que proposa Han. Destacaràs aquesta cita: “La pèrdua de la capacitat contemplativa, que, i no en últim terme, està vinculada a l’absolutització de la vida activa, és corresponsable de la histèria i el nerviosisme de la moderna societat activa”. També subratllaràs la importància que dóna Han a la negativitat i, en concret, a la negativitat del “no-…”, que és aquesta absència d’acció i pensament, que relacionaràs amb la no-decisió que descriu Perec.
Pensaràs, llavors, que aquest personatge sense nom de Perec que, en el fons, no és altre que una part de tu mateix, forma part de la solució d’alguns dels problemes d’aquesta societat contemporània. Coincidiràs amb els dos autors que falta reflexió i aïllament en el món actual i que, per arribar a aquesta reflexió el que es necessita és, de tant en tant, abaixar els braços i observar com circula el món davant teu. I, un cop més, et sentiràs satisfet al veure com la literatura i el pensament estan íntimament units.
Un hombre que duerme (1967)
Georges Perec
Impedimenta, 2009
131 pàgines
Adient per a: Amants de lectures que mirin més cap a l’interior que cap enfora, on tot i l’aparença de que no passa res, succeeixen grans coses.
Contraindicat per a: Els que necessitin acció continua i permanent i s’avorreixin quan no hi ha un misteri que resoldre.
La societat del cansament (2010)
Byung-Chul Han
Herder, 2015
71 pàgines
Adient per a: Reflexionar sobre la nostre societat contemporània, buscant una mirada crítica i alternativa.
Contraindicat per a: Els qui busquin un relat conformista, complaent i resolutori del món en què vivim.
Nil Ventós Corominas 